Robert Capa, Gerda Taro,
i David Seymour,
i David Seymour,
junts de nou gràcies a una maleta
El MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) en coproducció amb l'ICP de Nova Iork ha inaugurat una exposició (6 d'octubre de 2011 - 15 de gener de 2012) amb el títol La maleta mexicana, amb alguns dels 4.500 negatius que s'hi van trobar dins la maleta desapareguda l'any1939 enmig del caos que dominava Europa a principis de la Segona Guerra Mundial. La maleta, que fou localitzada al gener de 2008 a un apartament de Mèxic, conté tres caixes amb 127 rotllos de negatius i fotos que Robert Capa, Gerda Taro i Seymour, Chim captaren durant la guerra civil espanyola.
AQUESTA ÉS LA MALETA MEXICANA
Aquests 4.500 negatius són fruit de la feina d'aquests tres fotògrafs i amics que es van conèixer a París entre 1936 i 1937, i que es van convertir més tard en els millors reporters fotogràfics del seu temps. Exiliats dels seus propis països: Alemanya, Polònia i Hongria, van ser radicals que entenien els perills del feixisme. Van viatjar junts a Espanya per a combatre’l amb les seves càmeres.
Després de la mort de Gerda a Espanya, Capa i Chim abandonaren París al maig del 1939 precipitadament perquè els nazis estaven a punt d'arribar-hi (ells eren jueus, d'esquerres i estrangers). Malauradament, en la seva fugida, també s'hi van perdre els negatius. No se'n va saber res més fins fa tres anys quan Cynthia Young, la conservadora de l'International Center of Photography de Nova York (ICP) i comissària de l'exposició La maleta mexicana , va trobar els negatius extraviats de les fotos de Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour Chim, que quasi 70 anys després havia localitzat a Mèxic el germà de Robert Capa.
Més informació sobre l'exposició: http://www.mnac.es
Des de la nostra revista aconsellem la lectura del llibre de Susana Fortes: Esperando a Robert Capa, publicada a l'ed.Planeta. Conta la relació de Robert Capa i Gerda Taro, ambdós reporters de guerra. També hi apareix l'amic i company Chim. L'amor, l'amistat, la guerra i la passió per la fotografia marcaren les seues vides.
Conta Susana Fortes que la idea d'escriure el seu llibre arranca d'una de les fotografies trobades a eixa maleta i publicades per The New York Times.
És aquesta que reproduïm a sobre, la de Gerda dormida amb el pijama de Robert Capa.
Gerda Taro no ha arribat a acaparar l'atenció ni el reconeiximent del seu company. Potser per això, aquesta novel.la se centra en ella.
La novel.la de Fortes està ben documentada, conta episodes relacionats amb la guerra que són reals, també cita noms de fotògrafs, escriptors, brigadistes i militars... i després sap recrear amb gran habilitat tota eixa informació amb situacions i moments que viuen els personatges. Amb tot això aconsegueix una novel.la interessant, amena de llegir i intensa en emocions. El lector se sent immers en aquella època i aquell ambient, i se sent privilegiat de ser testimoni directe de la relació personal i professional d'esta atractiva parella. I al final, sense proposar-s'ho, acaba enamorant-se de la xica.
Gerda Taro no ha arribat a acaparar l'atenció ni el reconeiximent del seu company. Potser per això, aquesta novel.la se centra en ella.
La novel.la de Fortes està ben documentada, conta episodes relacionats amb la guerra que són reals, també cita noms de fotògrafs, escriptors, brigadistes i militars... i després sap recrear amb gran habilitat tota eixa informació amb situacions i moments que viuen els personatges. Amb tot això aconsegueix una novel.la interessant, amena de llegir i intensa en emocions. El lector se sent immers en aquella època i aquell ambient, i se sent privilegiat de ser testimoni directe de la relació personal i professional d'esta atractiva parella. I al final, sense proposar-s'ho, acaba enamorant-se de la xica.
Esperando a Robert Capa
ha estat guardonada amb el Premi de la Crítica Valenciana 2010. Fortes pretén amb el seu llibre retre homenatge als periodistes i fotògrafs que s'hi deixen la vida exercint el seu treball.
Miguel Pérez i Empar Ibáñez
1r PREMI D'AUDIOVISUALS
I FOTOGRAFIA 2011
15M
Autores: Marina Borredà, Andrea Ferrando, Maria Parra, Lucía Simó i Carla Vidal de 4tESOL
VALÈNCIA AL NATURAL. Muntatge de Marina Borredà (4t.ESOL)
